Salta al contingut principal
ES CAT EN IT FR DE 中文
Mètode

La dada va abans que el model. La traçabilitat, abans que totes dues.

L'estudi de capacitat de càrrega de Machupicchu l'elabora ARS Progetti per al Govern del Perú, i Carlos Ortet hi participa a títol personal. El que expliquem aquí és el mètode, que això sí que és terreny nostre: què cal fer amb les dades abans de tocar cap model.

El que hem trobat

  • L'estudi de capacitat de càrrega i límit de canvi acceptable del Santuari Històric de Machupicchu té 190 dies naturals d'execució i preveu tancar-se el primer semestre de 2027. L'elabora ARS Progetti per al Govern del Perú, i 498 Advance no hi és part contractant ni subcontractada.
  • El criteri de càlcul va quedar fixat el 2017: la Decisió 41 COM 7B.36 del Comitè del Patrimoni Mundial va demanar a l'Estat peruà revisar les capacitats des de les necessitats de conservació i lligar-les a indicadors definits. Nou anys després continua sent el marc de l'encàrrec.
  • Cada indicador que entra en un sistema d'evidència declara cinc camps abans que ningú obri cap model: origen, significat, qualitat, freqüència d'actualització i responsable institucional. És la disciplina amb què va arrencar la primera missió de camp, l'agost de 2026.

Qui revisa un expedient sempre pregunta el mateix: d'on surt aquesta xifra, qui en respon i què va passar durant les setmanes en què el comptador va estar apagat. Si aquestes respostes no estan escrites abans de l'analítica, el quadre de comandament més vistós dura el que dura la reunió.

L'agost de 2026 va arrencar la primera missió de camp del nou estudi de capacitat de càrrega i límit de canvi acceptable del Santuari Històric de Machupicchu. El destinatari últim d'aquell expedient és el Comitè del Patrimoni Mundial, i això apuja força el llistó del que vol dir una dada defensable.

01Qui signa què, i qui no#

Val la pena aclarir-ho abans de continuar, perquè és la mena de cosa que es llegeix malament.

L'estudi és del Govern del Perú. El MINCETUR el va posar en marxa amb el Ministeri de Cultura i el SERNANP, i qui l'elabora és ARS Progetti SPA, la consultora amb seu a Roma que en té l'encàrrec. L'execució són 190 dies naturals i la conclusió es preveu per al primer semestre de 2027, repartida en quatre fases: planificació i inici, diagnosi i línia base, avaluació i modelització, i proposta final i implementació. El marc de treball el delimita la nota pública del MINCETUR, que parla de fluxos de visitants, condicions del territori, conservació del patrimoni cultural i natural i serveis turístics, d'acord amb el Pla Mestre del SHM-PANM 2026-2031.

Carlos Ortet participa en l'equip internacional d'ARS Progetti com a expert en informàtica i sistemes d'informació territorial. És un nomenament personal, verificat per carta de la mateixa ARS Progetti del 17 d'agost de 2026, i no arriba a través de 498 Advance ni la involucra.

Qui fa què en l'estudi de capacitat de càrrega del Santuari Històric de Machupicchu
QuiPaper en l'estudi
Govern del PerúConvoca l'estudi i n'és el propietari. El MINCETUR el va posar en marxa amb el Ministeri de Cultura i el SERNANP
ARS Progetti SPAContractista. Elabora l'estudi des de Roma amb un equip internacional
Carlos OrtetExpert en informàtica i sistemes d'informació territorial dins d'aquell equip. Nomenament personal
498 AdvanceCap. No és part contractant ni subcontractada, i no participa en l'estudi

El que ve a continuació és mètode general, i qualsevol equip en pot agafar el que li serveixi. Cap dada de l'estudi, cap xifra d'aforament i cap resultat preliminar no surten per aquí.

02La conservació mana sobre l'aforament#

Machupicchu és a la Llista del Patrimoni Mundial des de 1983 com a bé mixt, cultural i natural. El seu Valor Universal Excepcional, el VUE, obliga a justificar cada decisió de gestió per l'efecte que té sobre els atributs del bé.

Aquest marc ja va corregir el càlcul una vegada. La missió de monitoratge reactiu de 2017, amb el Centre del Patrimoni Mundial, l'ICOMOS, la IUCN i l'ICCROM, va observar que la capacitat de la Llaqta es venia calculant sobretot des de la demanda turística i l'experiència del visitant, i va demanar mirar els efectes a llarg termini sobre el bé: erosió, pertorbació de la fauna, impacte sobre la flora, residus, contaminació. La Decisió 41 COM 7B.36 del Comitè va recollir el criteri i va demanar a l'Estat peruà revisar les capacitats des de les necessitats de conservació, aplicar límits clars de visitants, definir una visió basada en els atributs del VUE i connectar-la amb un sistema integral de monitoratge natural i cultural amb indicadors definits.

Per a qui dissenya el sistema d'informació, això canvia l'objecte de l'encàrrec. Una xifra d'aforament tancada envelleix malament i és difícil d'auditar: tan bon punt canvia l'estacionalitat, l'estat d'un tram o el règim de pluges, el número deixa de significar el mateix. El que es demana és un instrument de gestió adaptativa, alimentat per evidència, amb llindars, alertes i observació continuada.

03Traçabilitat abans que analítica#

Abans d'aplicar analítica avançada, teledetecció, SIG o qualsevol model, hi ha cinc coses que es declaren de cada dada: d'on surt, què significa exactament, amb quina qualitat arriba, cada quant s'actualitza i qui en respon dins de la institució.

Sembla burocràcia i és el que separa un quadre de comandament d'una font d'evidència. Agafem una cosa tan innocent com «visitants del dia». Poden ser entrades venudes, entrades validades, persones que creuen un punt de control o una estimació a partir d'un recompte automàtic. Les quatre xifres són diferents, les quatre són raonables i cap no serveix si el document no diu quina fa servir. Quan dues fonts amb la mateixa etiqueta no coincideixen, i acaben no coincidint sempre, la conversa se'n va tres setmanes a l'origen de la dada en comptes d'anar al problema de gestió.

Amb l'històric passa una cosa semblant. Una sèrie amb buits que no estan marcats com a buits produeix mitjanes falses que ningú no detecta fins que algú pregunta per un mes concret. Un canvi de sensor, o de llindar de detecció, que no s'ha registrat al diccionari de dades deixa un esglaó a la sèrie que mesos després algú interpretarà com una tendència.

I hi ha una part que no arregla cap tecnologia: el responsable institucional de cada indicador, per càrrec i no per persona. Una dada sense responsable es degrada sola.

Detall tècnic · què porta la fitxa d'un indicador

Nom i definició operativa, en una frase que no admeti dues lectures. Unitat i mètode de càlcul. Cobertura espacial i temporal, amb la resolució real i no la teòrica. Mètode de captura, amb l'equipament o la font concrets. Qualitat coneguda: biaixos, taxa de fallada, buits declarats. Latència entre el fet i la dada disponible. Responsable institucional, per càrrec. I versió amb data de l'últim canvi de definició, que és el camp que més s'oblida i el que més discussions estalvia dos anys després.

Capes translúcides de color verd apilades en esglaons, amb vegetació que creix a les vores, vistes en diagonal
Capes de dades sobre un territori viu: cada estrat es declara per separat · Font: 498A, setembre de 2026

04Els supòsits s'escriuen, no es recorden#

Tot model de fluxos porta supòsits a dins: temps de permanència per sector, distribució d'arribades al llarg del dia, comportament en encreuaments i estretalls, capacitat practicable d'un tram, que gairebé mai coincideix amb la geomètrica.

Cap supòsit no sobra mentre estigui escrit. El que espatlla un expedient és el supòsit que viu dins del codi i no apareix a la sortida, perquè converteix una decisió de modelització en un fet aparent.

Per això cada escenari surt amb la seva fitxa de supòsits i amb l'anàlisi de sensibilitat al costat: què li passa al resultat si el temps mitjà de permanència puja, si el repartiment per accés canvia, si una obra redueix l'amplada practicable d'un tram. Quan la conclusió es gira només de moure un supòsit dins del seu rang plausible, la conclusió és el supòsit, i així ho ha de dir l'informe.

05La simulació serveix quan està calibrada#

La simulació de fluxos és la part que fa més il·lusió i la que se'n va de les mans amb més facilitat. Els models basats en agents fa dècades que responen a una pregunta que encaixa bé aquí: què passa quan moltes decisions individuals produeixen dinàmiques col·lectives. De la seva història i dels seus límits en vam escriure en un altre article.

Hi ha una lliçó que a nosaltres ens va costar anys aprendre dins d'un parc d'atraccions i que serveix igual en un lloc patrimonial. La cua d'una atracció s'assembla força a un model de llibre: el M/M/1 ajusta raonablement el perfil, i una atracció que despatxa per cicles s'acosta encara més a un servei per lots. Després arriba el dissabte d'agost. Una persona s'amaga darrere d'una altra, la fila va de tres en tres i tres segons després de cinc en cinc, s'acumula als girs, algú salta la tanca, algú porta una criatura en braços. Cadascuna d'aquestes anomalies fica un error que el model teòric no contempla, i totes apareixen alhora en hora punta, que és exactament quan la dada fa falta.

D'aquí surt la regla de calibratge que apliquem: el model ha de reproduir un període observat que no s'ha fet servir per ajustar-lo, abans que se li pregunti per un escenari que encara no ha passat. I el rang d'error es publica al costat del resultat, no en un annex.

Es poden estudiar fluxos sense convertir els visitants en objectes identificables. Comptar persones sense identificar-les és una regla pràctica de privacitat des del disseny: agregació per cel·la i franja horària, resolució mínima suficient, conservació curta i cap enllaç amb identificadors de venda o de fidelització. Hi ha una raó tècnica al darrere. Una trajectòria individual detallada, amb la seva hora d'entrada, el seu passadís concret i els seus quatre minuts de permanència, pot singularitzar una persona encara que no se n'hagi guardat mai la cara. L'article 35.3.c del RGPD obliga a fer avaluació d'impacte quan hi ha observació sistemàtica a gran escala d'una zona d'accés públic, i les Directrius 3/2019 del CEPD expliquen amb força detall per què.

06Una sortida que un organisme pugui auditar#

La prova de foc és fàcil d'enunciar i dura de passar: algú aliè a l'equip, amb l'expedient al davant, ha de poder refer el càlcul i arribar al mateix lloc.

Això obliga a lliurar força més que un quadre de comandament. Indicadors amb el seu llindar i la seva fitxa. Sèries amb els buits declarats. Escenaris amb els seus supòsits i la seva sensibilitat. Els paràmetres del model, versionats. I el registre de què va canviar, quan i per què. El quadre de comandament és la porta d'entrada a tot això.

El sistema recomana, alerta i simula. La decisió sobre quanta gent entra a la Llaqta un dimarts de febrer continua sent humana i institucional, i ha de poder explicar-se sense obrir l'ordinador.

07Què en fem, d'això, a 498A#

Res del que hem dit no és exclusiu del patrimoni. És el mateix ordre de treball que apliquem quan l'objecte d'estudi és una marca: construir la base d'evidència, declarar els supòsits, mesurar els resultats i evitar que una sortida automàtica es confongui amb un criteri.

A GEORadar això vol dir que la metodologia viatja amb l'estudi. Entre 6.000 i 30.000 prompts personalitzats per marca, set superfícies mesurades per separat, i el mètode documentat perquè el client pugui repetir el mesurament sense nosaltres. Un número de visibilitat sense el corpus i el mètode al darrere es pot ensenyar, però no es pot defensar, igual que una xifra d'aforament sense indicadors de conservació.

L'enginyeria que sosté aquesta mena d'encàrrecs (models que corren allà on la dada no pot sortir, datasets propis amb anotació experta, sistemes multiagent per orquestrar la captura i el control de qualitat) és a les nostres capacitats. I el que encara és pregunta oberta, com ara calibrar models de flux amb sèries curtes, ho treballem a la recerca amb la UAB i l'IIIA-CSIC.

Res d'això no és vistós, i ocupa la major part del calendari d'un projecte així. La part que s'ensenya en una presentació és l'última, i acostuma a ser la més curta.

Publicat originalment a carlosortet.com

Una versió anterior d'aquest text es va publicar a carlosortet.com.

Fonts
  1. ARS Progetti SPA. Carta de verificació del nomenament de Carlos Ortet, 17 d'agost de 2026. https://carlosortet.com/evidence/ars-progetti-carlos-ortet-machupicchu-verification-2026.pdf
  2. MINCETUR. Un nou estudi de capacitat de càrrega permetrà ordenar i fer sostenible el turisme a Machupicchu, 17 d'agost de 2026. https://www.gob.pe/institucion/mincetur/noticias/1431511-mincetur-nuevo-estudio-de-capacidad-de-carga-permitira-ordenar-y-hacer-sostenible-el-turismo-en-machupicchu
  3. Centre del Patrimoni Mundial, ICOMOS, IUCN i ICCROM. Informe de la missió de monitoratge reactiu al Santuari Històric de Machu Picchu, 2017. https://whc.unesco.org/document/158632
  4. Comitè del Patrimoni Mundial. Decisió 41 COM 7B.36, 2017. https://whc.unesco.org/en/decisions/7038/
  5. UNESCO. Santuari Històric de Machu Picchu, inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial el 1983 com a bé mixt. https://whc.unesco.org/en/list/274/
  6. Reglament (UE) 2016/679, article 35.3.c, i Directrius 3/2019 del Comitè Europeu de Protecció de Dades sobre el tractament de dades personals mitjançant dispositius de vídeo. https://eur-lex.europa.eu/eli/reg/2016/679/oj
Carlos Ortet
Carlos Ortet
Cofundador i CEO de 498 Advance

Dirigeix 498A, el laboratori d'IA aplicada del grup Zoopa, i GEORadar. Professor convidat a la UAB, on dirigeix treballs de màster en IA amb l'IIIA-CSIC. Participa a títol personal en l'equip internacional d'ARS Progetti per a l'estudi de capacitat de càrrega de Machupicchu.